Commemoració del 75è aniversari del final de la II Guerra Mundial
El Parlament de Catalunya manté enguany el seu compromís amb la commemoració de l’aniversari. Donades les circumstàncies de confinament sanitari aquesta ofrena es farà únicament amb la representació del President del Parlament, i el President de la nostra Associació (ACEPF) i de l’Amical d’Antics Guerrillers. L’acte que tindrà lloc el dia 8 a les 11h s’emetrà en streaming per la web del Parlament i recollirà les dues intervencions i l’ofrena foral. En aquest marc la Junta ha volgut fer una text sobre el significat del final de la II G Mundial i el testimoni viu de la Teresa Alonso que comença així: “Quan el 2 de maig de 1945 el georgià Melitón Kantaria i el rus Mikhail Yegorov van aixecar la bandera soviètica a la cúpula del Reichatg, a Berlín, estaven creant la imatge emblemàtica del final de la II guerra mundial a Europa. Encara que la rendició oficial del III Reich no es va signar fins al 8 de maig, i malauradament encara hi haurien morts, la guerra s’havia acabat. L’execució de Mussolini el 28 d’abril havia precedit el suïcidi de Hitler dos dies després, el 30, i arreu del continent se celebrava la victòria sobre el feixisme i la fi d’un conflicte que havia sembrat de mort, destrucció i patiment Europa.” Trobareu el text complert en aquest enllaç.
|
|
|
La nostra Associació i altres entitats memorialistes (Amical Mauthausen, Amical de les BI de Catalunya i Amical Antics Guerrillers) ha participat activament en els actes de l’Aniversari de l’Alliberament d’Itàlia en la resistència contra el feixisme. També hem reivindicat la Revolució del clavells de 1974. Igualment els 50 anys de l’acte al Price, que el Memorial Democràtic recordarà quan sigui possible.
|
|
|
Tres 25 d'Abril. Memòria antifeixista
|
|
|
“Per a l’Associació Catalana d’Ex presos Polítics del Franquisme el 25 d’abril és una efemèride important de la memòria antifeixista per tres raons.
|
|
|
El 25 d’abril de 1970 es va celebrar el Ier Festival Popular de Poesia al Price, ara fa 50 anys. El 25 d’abril del 1974 la revolució dels clavells va esfondrar la dictadura en vigor a Portugal des del 1926. El 25 d’abril també commemorem l’alliberament d’Itàlia del jou del feixisme i de l’ocupació nazi. Ara fa 75 anys el Comitè d’Alliberament Nacional del Nord d’Itàlia, dirigit per Luigi Longo, el comandant “Gallo” de les Brigades Internacionales de la Guerra d’Espanya, va ordenar la insurrecció general de tots els territoris encara ocupats pels feixistes i nazis.” Veure text complet.
|
|
|
50 anys del 25 d'abril de 1970 en el Gran PRICE
|
|
A la darrera Assemblea de l’ACEPF vam dedicar un apartat per destacar la significació d’aquest acte. El company Enric Cama ho explica aquí.
Ara el Memorial Democràtic anuncia que està preparant un acte amb 30 poetes per recordar l’Acte del Price, de fa 50 anys. Hi col·laborarà l'Associació Catalana d'Ex-presos del Franquisme. Recorda que Josep Guinovart va dissenyar el cartell al 1970 i incorpora un fragment de la filmació “Poetes catalans” de Pere Portabella.
|
|
|
|
Els records de Teresa Alonso, 26 d'abril, Gernika
|
|
Tal com hem recordat a l’inici d’aquest butlletí, la Teresa Alonso amb 12 anys i quan anava de Bilbao a Gernika per comprar al mercat, va poder veure el bombardeig de l’aviació nazi de la Legión Cóndor. Aquest fet va marcar per sempre el seu destí. En aquest enllaç trobareu l’entrevista que li va fer la periodista Valle Alonso a RNE, el 27 de maig del 2019, on la Teresa explica aquesta experiència al programa La niña de las dos guerras. Leningrad seria la segona etapa.
|
|
|
|
L'operació "Bolero-Paprika" i la memòria del exili espanyol a França
|
|
El GREP MP, Grupo de Investigación Educación y prospectiva - Mediodía-Pirineos, va organitzar el passat 16 d’abril una vídeo conferència sobre la repressió de la policia francesa contra els comunistes espanyols refugiats a França durant l’operació anomenada "Bolero-Paprika". Henry Farreny va coordinar aquesta activitat que trobareu en aquest enllaç.
|
|
|
Començava la “Guerra Freda”. El 7 de setembre de 1950 va significar la detenció, expulsió de França o la deportació a Argèlia i Còrcega de centenars de comunistes espanyols, molts d’ells herois de la resistència i fins i tot amb la Legión de Honor,
|
|
|
|
com és el cas del general Luis Fernández que va passar més d’un any a la presó de La Santé de Paris. La nostra companya de la Junta de l’ACEPF Blanca Máiquez, ho va viure directament. Ella i la seva família van haver d’exiliar-se a la RDA l’any 1951.
|
|
|
El proper 27 de maig la nostra companya Maria Salvo farà 100 anys!
|
|
La Maria Salvo compleix 100 anys. L’Associació té la joia de comunicar que la que fou la nostra presidenta, Maria Salvo Iborra, complirà el proper 27 de maig cent anys de vida. D’una vida llarga, dura, difícil, però també d’una vida intensa, plena de sentit, sempre lluitant contra la injustícia, per aconseguir una societat sense explotadors ni explotats, una societat de lliures i iguals, on la dona no estigui situada en un pla inferior, en definitiva, lluitant sempre per un món millor. Continuar llegint.
Foto: Ignasi Espinosa
|
|
|
|
Butlletí Trimestral "Catalunya Resistent"
|
|
|
|
Com ja hem informat anteriorment estem treballant en el contingut del butlletí número 100, que comptarà amb la participació de moltes de les persones que ens han acompanyat en aquests darrers 25 anys. Una mirada diversa des del món acadèmic, el periodisme, la justícia, i el compromís polític i social.
Reproduïm aquesta portada que va dissenyar Perich l’any 1978 per Llibertat, la publicació que ens va precedir.
|
|
|
|
“CATALUNYA RESISTENT”, LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLÍTICS DEL FRANQUISME, PUBLICA EL NÚMERO 100, per Enric Cama
“A primers de juliol de 1976, la Comissió Gestora Provisional de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i Socials -nova denominació, que també figura al segell estampat al document- signa una carta on denuncia la detenció de dos dels seus membres a Girona.(...) A les mateixes dates va sortir publicat el primer número de LLIBERTAT. Butlletí interior d’informació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i Socials. La revista, de setze pàgines i amb dipòsit legal, inclou la declaració del 24 de gener on es consignaven els propòsits i principis que havien de guiar l’Associació.” El text complert el trobareu aquí.
|
|
|
Notes biogràfiques persones que formen part de la Junta de l'ACEPF
|
|
A la web de l’Associació trobareu la relació de les persones que formen part de la Junta, actualitzada des de la darrera Assemblea general celebrada el mes de febrer. Podeu consultar-la en aquest enllaç.
|
|
|
Europa, 75 anys de l'alliberament dels camps
|
|
|
"El mes de maig es commemora el 75è aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis. També el Dia d’Europa que s’ha instituït el 9 de Maig en record de la Declaració Schuman del 1950, amb què la Comissió Europea reconeix el naixement de la Unió Europea, que proposava la integració dels estats europeus i edificar un futur en pau, davant una Europa devastada per la Segona Guerra Mundial.
|
|
|
Ens trobem ara, com ha succeït en altres ocasions de crisi, en un moment greu. La Unió Europea es juga la seva credibilitat com a projecte de futur.”
En aquest article Domènec Martínez, reflexiona sobre la Crisi humanitària i la memòria antifeixista a Europa.
També volem recuperar el text complert de la seva conferencia a Mataró del 29 de gener d’enguany. Europa, 75 anys després de l’alliberament dels camps. Fraternitat, internacionalisme i solidaritat.
|
|
L’Amical de Mauthausen i altres camps, comuniquen que davant la situació provocada per la pandèmia del Covid-19, la Cerimònia Internacional que s’ha fet anualment des de l’any 1946, es farà enguany de manera virtual el dia 10 de maig d’onze a dotze del migdia. En aquest enllaç trobareu el comunicat i la web per seguir-la.
|
|
|
Lectures, exposicions i altres activitats recomanades
|
|
|
|
L’historiador Ricard Vinyes va publicar l’any 2004 aquest llibre El daño y la memoria. Las prisiones de Maria Salvo, on reconstrueix segons les seves paraules “la vida i la mirada de Maria Salvo”, però també l’univers penitenciari franquista. La Maria va néixer a Sabadell el 27 de maig de 1920. Quan comença la Guerra té 16 anys. Detinguda el 26 d’octubre de 1941 surt de la presó l’any 1957.
|
|
|
|
És un al·legat en favor de la memòria i la dignitat de les persones perseguides per la dictadura. Tal com ella va fer participant a l’Associació Mujeres del 36, i formant part de la nostra Associació que va presidir. El llibre està prologat per Nicolás Sartorius, i constitueix un cant a la solidaritat, una reivindicació de la memòria col·lectiva i un crit d’alerta contra la tortura i altres actes de barbàrie, sigui on sigui, com una exigència universal.
|
|
|
2020 Documental amb protagonisme de l'Associació
|
|
|
S’ha estrenat el documental de l’escocesa Christine Jones, amb el títol Spain: Still Cause.
Amb una durada d’una hora i dotze minuts aquest llargmetratge presenta els testimonis de cinc persones que van viure la guerra, van lluitar contra la dictadura, y continuen avui actius, treballant a les associacions de memòria històrica, durant els darrers 20 anys a la recerca de la “veritat, justícia i reparació”.
|
|
|
Entrevistes a: Delphine Crespo, Enric Pubill, Maria Salvo, Antonia Jover i Carles Vallejo. Música: Iaioflautes. El podeu veure en aquest enllaç. També teniu el text en castellà de la presentació del documental.
|
|
|
Nan Green en España. Una voluntaria británica en la Sanidad Internacional
|
|
La Web de les Brigades Internacionals ofereix aquest testimoni de Nan Green, la voluntària britànica que va participar a la Guerra d’Espanya. Va treballar als hospitals de Huete, Valdeganga, Uclés i a la Bisbal de Falset, concretament a l’hospital de sang durant l’ofensiva republicana de l’Ebre.
Hi ha tres capítols en castellà que es poden descarregar. També es pot adquirir el llibre complet en anglès en aquesta Web.
|
|
|
|
Barcelona recull els Testimonis del confinament
|
|
La Regidoria de Memòria Democràtica i amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Barcelona, s'ha obert un espai virtual a decidim.barcelona on es recullen testimonis del confinament per preservar la memòria col·lectiva de la ciutat.
|
|
|
|
