Aquesta Newsletter surt en un moment molt especial. Condicionats per l’impacte de la pandèmia del COVID-19 que ja afecta (amb diferents intensitats) més de 3.000 milions de persones a tot el món.
En un mes s’han succeït moltes coses: Estat d’alarma, confinament, mesures sanitàries d’aïllament, i mesures econòmiques i socials del Govern de l’Estat. Un Govern de coalició progressista que ha hagut d’adoptar mesures excepcionals per intentar protegir els sectors més vulnerables. L’oposició més reaccionaria (com s’ha vist al debat parlamentari del 9 d’abril) i alguns mitjans de comunicació, li han declarat la guerra.
És una prova que són mesures encertades i necessàries. La UE reacciona tard però amb un primer gest positiu i s’ha de valorar. Necessitem més cooperació i recursos mancomunats per situar la salut i el benestar de les persones com a valor prioritari.
Tal com dèiem a l’editorial del Primer trimestre del nostre Butlletí que trobareu més avall: res ja no serà igual. La OIT ha afirmat que els efectes sobre les persones assalariades de manera fràgil i precària poden ser devastadors: més de 230 milions de persones.
Caldrà una reflexió acurada de la nostra Associació sobre l’impacte i la sortida d’aquesta crisi d’abast mundial. La Junta, reunida telemàticament el 8 d’abril, va avançar algunes idees força que seran desenvolupades al Butlletí núm. 100.
Per aquesta raó, la de pensar en el futur immediat que seguirà a la sortida d’aquesta crisi sanitària amb importants reptes com a societat, ens hem adherit al Manifest: “SORTIR DE LA CRISI AMB NOVES PERSPECTIVES DE FUTUR” que trobareu en aquest enllaç.
|
|
|
Un 14 d'abril d'homegatge i solidaritat amb les treballadores i treballadors.
|
|
Enguany la nostra associació no pot celebrar el tradicional dinar anual de la República davant la situació d’alarma sanitària generada per la pandèmia del COVID19. No obstant això, i més que mai, en aquests dies de confinament ens devem als nostres valors republicans de fraternitat i solidaritat. Aquest particular abril volem agrair i honrar a tots els treballadors i treballadores que estan combatent la pandèmia en primera línia, arriscant la seva salut malgrat les manques i retallades que han sofert durant anys. Així, fem arribar el nostre homenatge a tot el personal sanitari, tan exposat físicament i mediàtica, des dels centres de salut a les grans plantes d’UCI: a totes les persones que es dediquen a la medicina, la infermeria, les cures; als qui treballen amb ambulàncies, en les farmàcies, etc. De la mateixa manera, volem recordar a la resta de col•lectius que fan possible el funcionament i cura de la societat: personal de neteja, de serveis socials, de cures a persones dependents, transportistes, personal de comerços, conductors i conductores de transports públics, taxistes, personal de costura, treballadors i treballadores del sector agrícola, i, per descomptat, autònoms i voluntaris anònims. Sense cadascuna d’aquestes persones no seria possible derrotar el COVID19.
Així mateix, volem fer arribar el nostre condol i sentiment a les famílies que han perdut a un ésser estimat i tot el nostre ànim i fortalesa a totes les persones malaltes que es troben ingressades, a les quals els desitgem una ràpida recuperació. No ens trobarem físicament al dinar tradicional però el nostre company Ignasi Espinosa, ens ha deixat aquest magnífic recull fotogràfic.
Salut, memòria i República!
|
|
|
Butlletí Trimestral "Catalunya Resistent"
|
|
|
|
A finals del mes de març va aparèixer el Butlletí del primer trimestre del 2020. A causa de les mesures sanitàries i el confinament no el vam poder lliurar per correu postal com s’ha fet sempre, des de la seva aparició ja fa més de 25 anys. Aquí teniu l’enllaç en format digital.
|
|
|
Butlletí número 100.
“CATALUNYA RESISTENT”, LA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLITICS DEL FRANQUISME, PUBLICA EL NÚMERO 100, per Enric Cama.
|
|
|
“A primers de juliol de 1976, la Comissió Gestora Provisional de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i Socials -nova denominació, que també figura al segell estampat al document- signa una carta on denuncia la detenció de dos dels seus membres a Girona.(...) A les mateixes dates va sortir publicat el primer número de LLIBERTAT. Butlletí interior d’informació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i Socials. La revista, de setze pàgines i amb dipòsit legal, inclou la declaració del 24 de gener on es consignaven els propòsits i principis que havien de guiar l’Associació.” El text complert el trobareu aquí.
|
|
2020 Documental amb protagonisme de l'Associació
S’ha estrenat el documental de l’escocesa Christine Jones, amb el títol Spain: Still Cause.
Amb una durada d’una hora i dotze minuts aquest llargmetratge presenta els testimonis de cinc persones que van viure la guerra, van lluitar contra la dictadura, y continuen avui actius, treballant a les associacions de memòria històrica, durant els darrers 20 anys a la recerca de la “veritat, justícia i reparació”. Entrevistes a: Delphine Crespo, Enric Pubill, Maria Salvo, Antonia Jover i Carles Vallejo. Música: Iaioflautes. El podeu veure en aquest enllaç.
|
|
Exode, un documental fallit
El passat divendres dia 3 d’abril s’estrenava dins la secció La Gran Pel·lícula el film "Èxode”, produïda per TV3.
Lluny de l’expectació creada després d’anunciar-se a tota hora al llarg de la tota la semana el resultat ha estat una gran decepció i un altra oportunitat perduda per explicar l’exili republicà en el seu vuitantè aniversari. Clicant aquí trobareu el text que ha fet públic l’Amical de Catalunya d’Antics Guerrillers.
|
|
Victor Orban, la vergonya del primer ministre d'Hongria
L’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, ha fet públic un comunicat davant el fet produït a Hongria on amb el vergonyós pretext de la pandèmia es van atorgar plens poders al primer ministre Viktor Orban, vol manifestar la seva condemna a una decisió que significa un pas més en el camí de l’establiment d’un règim antidemocràtic i autoritari en aquell país. Hongria s’uneix així a Polònia en la seva deriva cap una situació de dictadura, cada cop més allunyada d’un Estat de dret i dels principis que conformen l’ideari de la Unió Europea. Clicant aquí trobareu el text complert.
|
|
|
IN MEMORIAM
Aquesta pandèmia ha colpejat una part molt important de la nostra memòria col·lectiva.
Hem perdut homes i dones que han viscut en primera persona la Guerra d’Espanya i la Segona Guerra Mundial, d’altres van ser protagonistes en el combat contra la dictadura, temps gens fàcils. Han estat actius i compromesos tota la vida en la defensa de la lluita i la memòria antifeixista a Europa. Avui, amb la seva pèrdua som una mica més orfes. La llista és llarga, però hem volgut seleccionar tres persones que ens ajuden a comprendre la dimensió d’aquesta pèrdua. Valors i principis indispensables, també ara, per sortir d’aquesta crisi sistèmica, a on les diferents generacions haurem de treballar mancomunadament, lluitant per una sortida justa, transformadora, fraternal i cooperativa. I el que és més important: amb vocació universal, globalitzant drets humans i drets socials. Això o capitalisme salvatge, feixisme i barbàrie. No tenim alternativa.
Rafael Gómez Nieto
|
|
|
|
Rafael Gómez Nieto (acompanyat de la Presidenta AABI, Almudena Cros)
|
|
|
Rafael Gómez Nieto va néixer a Adra, Almería, el 1921. Va viure a Càdis, Madrid, Badalona… On va ser reclutat a la Lleva del Biberó, va participar a la Batalla de l’Ebre, va patir el confinament en camps de França. Exiliat a Argèlia s’incorpora a l’exercit francès de la resistència, col·labora a la Gran Bretanya i desembarca a França l’any 1944. L’agost d’aquell any va ser un dels 146 soldats republicans espanyols que va desfilar a Paris, alliberada ja dels nazis. "Liberaron París, pero no solo París. La liberación de esta ciudad fue celebrada en el mundo entero como la victoria de la libertad. Aunque todavía quedaba por combatir para acabar con el nazismo, se cuenta que incluso en Buenos Aires sonaron también las campanas ese día, cuando entraron en París", va dir recentment l’alcaldesa de París, Anne Hidalgo (neta, també de republicans exiliats).
Algunes referències:
Fallece con coronavirus Rafael Gómez, último superviviente de 'La Nueve', la compañía de españoles que liberó París de los nazis
El Gobierno prepara un "reconocimiento oficial" a Rafael Gómez, el último de 'La Nueve'
Manolis Glezos (nascut el 1922/ mort el 30 de març de 2020)
|
|
Antifeixista grec, heroi de la resistència contra l’ocupació nazi. Periodista, escriptor, va ser eurodiputat per Syriza. A la seva biografia a Wikipedia es pot lleguir “El 30 de mayo de 1941, él y Santas Apostolos subieron a la Acrópolis y derribaron la bandera con la cruz gamada, que se había colocado allí el 27 de abril de 1941, al entrar las fuerzas nazis en Atenas. Fue el primer acto de resistencia que tuvo lugar en Grecia, y probablemente uno de los primeros en Europa. Glezos fue arrestado por las fuerzas alemanas de ocupación el 24 de marzo de 1942, y sometido a torturas antes de conseguir huir. Detenido en diversas ocasiones más, en marzo de 1948, en medio de la guerra civil griega, fue condenado a muerte aunque la sentencia nunca fue ejecutada, gracias a la protesta pública internacional. A pesar de estar encarcelado, Manolis Glezos fue elegido miembro del Parlamento Helénico en 1951, bajo la bandera de la procomunista Izquierda Democrática Unida (EDA en sus siglas griegas). Tras su elección, mantuvo una huelga de hambre para exigir la liberación de sus compañeros diputados de EDA que habían sido encarcelados o exiliados de las islas griegas. Terminó la huelga de hambre con la liberación de 7 diputados de su exilio. Fue liberado de la cárcel el 16 de julio de 1954. El 5 de diciembre de 1958 fue arrestado y condenado por espionaje, pretexto común para la persecución de los partidarios de la izquierda durante la Guerra Fría. (...) veure més.
Referències:
Manolis Glezos, héroe de la resistencia griega
José María Galante Serrano, conegut com Chato Galante
|
|
Nascut el 1948 i mort el 28 de març de 2020. Tenia 71 anys. Antifranquista de la nomenada Generació TOP, pres polític, torturat a la DGS, activista pels drets humans, la memòria històrica i l’ecologisme. De molt jove es va comprometre en la lluita contra la dictadura com a militant de la Liga Comunista Revolucionaria de Madrid. Detingut en diferents ocasions i torturat pels sicaris de la Brigada Político Social, i particularment pel sàdic Antonio González Pacheco, conegut com “Billy el Niño”. Empresonat a Carabanchel fins a la Lley d’Amnistia de 1977. En els darrers temps treballava dins el col·lectiu de La Comuna, per lluitar contra l’oblit i la des memòria.
Va ser un dels impulsors de la querella argentina i un dels protagonistes de la pel·lícula El silencio de otros, dirigida per Almudena Carracedo i Robert Bahar, sobre las víctimes del franquisme.
Més referències:
Chato Galante, el azote de la desmemoria
Chato Galante, la dignidad de la memoria
Luis Eduardo Aute, poeta i cantant, compromès amb la memòria democràtica
|
|
Finalment també volem deixar constància de la pèrdua d’un amic entranyable, una persona fortament compromesa amb la memòria republicana, fraternal i internacionalista. Autor d’una gran sensibilitat i llarg recorregut que va fer una de les cançons més emblemàtiques de la transició “Al alba”. En aquesta imatge, els representants de la nostra Associació: Enric Cama. Martínez, amb Pere Camps, director de BarnaSants (i també membre de l’Associació) li fan el lliurament del guardó del Festival de l’any 2016. Abril, Teatre Joventut de l’Hospitalet.
Referències:
Luis Eduardo Aute: la coherencia, el arte, el amor y la vida
|
|
Exposicions virtuals
Durant aquest temps de confinament us convidem a visitar les exposicions virtuals sobre memòria democràtica. Al Memorial democràtic de la Generalitat, trobareu algunes propostes molt interesants. Com aquesta de “Les veus de les dones: Guerra civil, franquisme i transició”, on trobareu el testimoni de companyes de la nostra Associació, entre elles la de Maria Salvo, que el mes vinent farà 100 anys. Entreu a la pestanya Testimonis orals.
|
|
També us recomanem una visita virtual a La Barceloneta en Guerra, amb fotografies inèdites d’Antoni Campañà. Una magnífica exposició de la Casa de la Barceloneta amb la participació dels promotors de “La Capsa Vermella” i que compte amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona.
“De tots els fils que amagaven les dues capses vermelles ara descobertes n'hi ha un de color blau: les fotografies que va fer al front marítim barceloní. Edificis de la Barceloneta rebentats per les bombes feixistes, menjadors populars al casino de la platja de Sant Sabastià, vaixells soviètics arribant amb ajuda humanitària, dipòsits de la Campsa esventrats a Can Tunis, una massa de gent enfilada a l'estàtua de Colom per veure passar el taüt de Durruti... N'hem seleccionat una trentena, totes elles imatges que no s'havien vist mai del barri de la Barceloneta i de la costa barcelonina que ara podem contemplar per primer cop a la Casa de la Barceloneta 1761.”
|
|
|
Lectures en temps de confinament: REVOLUCIÓ DE PORTUGAL
No volem tancar aquest aquesta Newsletters sense recordar la propera commemoració de la Revolució del clavells a Portugal. El 25 d’abril farà 46 anys! Era el inici de l’ensorrament de les tres dictadures feixistes a Europa: Portugal, Grècia i Espanya.
Una oportunitat per recordar la memòria antifeixista a Europa, i el preu i compromís de la gent d’una generació que ho va donar tot per les llibertats col·lectives. El nostre homenatge a les dones i els homes que ens han precedit. Moltes d’elles víctimes de la pandèmia i també injustament oblidades, especialment en aquests moments difícils, on trobem a faltar per part de les institucions europees veus i mesures de cohesió, cooperació i solidaritat més compromeses amb els valors fundacionals d’Europa. És a dir, menys egoista i tancada en si mateixa. És també una manera de conèixer millor el nostre poble germà, amb un Govern progressista (i una oposició democràtica) que admirem, tot reivindicant una major cooperació ibèrica. La Federació Ibérica que somiava José Saramago.
|
|
|
|
